avatar-totoro-agencia-comunicacio-mitjans-marketing
22254
post-template-default,single,single-post,postid-22254,single-format-standard,stockholm-core-1.1,select-child-theme-ver-1.1,select-theme-ver-5.1.8,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_over_content,wpb-js-composer js-comp-ver-7.0,vc_responsive

Té sentit veure i llegir tantes tonteries?

Aprofitant que avui és “dia de reflexió”, em pregunto si té sentit veure i llegir tantes tonteries a les pàgines web dels diaris d’informació general. Si no fos perquè gairebé tots ho fan així, quan ens topem amb notícies del tipus: “Se dispara el número de matrimonios que no practican sexo en Japón” o “Brutal ataque de un hombre desnudo a una mujer en plena calle”, un pot pensar-se que navega a la web d’una revista de successos o a un canal de Youtube de “lo nunca visto”, i no a un diari de premsa general.  

Sense anar més lluny, ahir, a www.lavanguardia.com, www.elmundo.es o a www.elpais.com s’hi podia llegir això:

Font: Captura de pantalla extreta de www.lavanguardia.com (19/12/2017)

Font: Captura de pantalla extreta de www.elmundo.es (19/12/2017)

Font: Captura de pantalla extreta de www.elpais.com (19/12/2017)

És evident que, al segle XXI, un mira el que vol i ningú no ens obliga a fer click enlloc, faltaria més, però jo em pregunto: si hem accedit a la pàgina web d’un diari d’informació general se suposa que és per trobar-hi informació d’interès públic i rellevant, continguts constrastats i de qualitat que expliquin què està passant, i no notícies que són, sovint, de molt mal gust, i que no sabem d’on surten, ni qui les escriu, ni si són realment veritat.

Lògicament, aquests blocs de continguts “pupurri” (amb el títol: “Contingut patrocinat”, “Altres notícies” i/o “Recomanacions”) no responen a criteris periodístics i només busquen atraure tràfic i més visites, la famosa guerra del click; però hem de permetre que les pseudonotícies convisquin amb les informacions serioses, pròpies d’un diari de premsa general? Torno a preuntar-me: Per què hem de llegir o veure tantes tonteries? Tot influeix i l’imaginari col·lectiu es nudreix de la información que consumim.

Com hem dit anteriorment, patim un sobreexcés informatiu. Internet, per bé que ha fet més accessible la notícia, de vegades, ens col·lapsa i (per a mi) hi ajuda en bona part que els grans diaris, els grans canals, donin tanta visibilitat a les no-notícies i a les notícies tontes, als rumors i, fins i tot, a les mentides.