Dia Internacional de la Dona Treballadora - Anna Alonso | Comunicació Corporativa
Anna Alonso Comunicació Corporativa ofereix serveis integrals de comunicació per a professionals, empreses i entitats que vulguin donar a conèixer un projecte o iniciativa als mitjans, incrementar la seva presència público i/o visibilitat mediàtica.
Anna Alonso, Comunicació corporativa, Agència de Comunicació, Gabinet de premsa, Estratègies de Comunicació, Pla de Comunicació, Barcelona
22112
single,single-post,postid-22112,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.2.1,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive
 

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Demà és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i jo sóc dona i sóc treballadora, així que què millor que escriure un breu post en honor al meu col·lectiu.

Diumenge passat, vaig veure el programa “El objetivo” de La Sexta, que presenta la popular Ana Pastor. No sóc gaire fan d’aquesta periodista, per com agobia els entrevistats (a tots!), però reconec que té una forta capacitat crítica i fa preguntes que pocs s’atrevirien a fer. El programa es titulava “¿Tienen las mujeres y hombres las mismas posibilidades?” i hi participaven representants polítiques dones de tots els partits, en una taula en format debat.

No vaig poder veure el programa sencer, però sí algunes de les reflexions, i no he deixat de donar-hi voltes.

Jo sempre havia dit que no em considerava feminista; encara que de forma poc concreta, al meu pensament i en públic he procurat defensar sempre la igualtat entre homes i dones, però no m’he definit mai com a “feminista” ni m’agrada la paraula com a leitmotiv. Però, ¿què vol dir exactament ser feminista? ¿Ser feminista és d’esquerres o de dretes o no és de res? ¿Femen és feminisme? ¿Es pot voler ser feminista i tenir molts fills i volver deixar de treballar per cuidar-los?

Les respostes a totes aquestes preguntes només poden formular-se en el marc d’un debat llarguíssim i ple de matisos i amb la necessitat d’algun historiador expert que pugui explicar com ha viscut la dona al llarg de la història.

Però si deixo de banda la teoria i no penso en si sóc feminista o no, tinc la clara convicció de què si els homes i les dones tinguessin les mateixes baixes de pa-ma-ternitat, altra cosa seria. I no em refereixo només al terreny professional; tota la qüestió del masclisme i les desigualtats entre homes i dones afecta tots els nivells de la vida…

Al món modern (parlo de nosaltres, Occident), la dona -poc a poc i amb molt d’esforç- ha aconseguit demostrar que els homes i les dones tenen les mateixes capacitats i que gairebé totes les diferències de rols són simplement qüestió de tradicions i costums. En aquest escenari, la vertadera igualtat de condicions i oportunitats seria més fàcil i ràpida d’aconseguir si els homes i les dones cuidessin els recent nascuts els mateixos dies; primer un i després l’altre. I amb això, la conciliació. Horaris que permetin tenir una carrera professional profitosa i una vida personal amb temps, però tant per a homes, com per a dones. I malgrat que no totes les dones ni tots els homes vulguin tenir fills (és clar que no!), la gran diferència de tot (per a mi) comença aquí.

No Comments

Post a Comment

.