El problema o la sort, segons es miri, de Trump és que parla molt clar.
Recentment, la periodista Ima Sanchís, de La Vanguardia, entrevistava a un filòsof nord-americà, Jason Brennan, convençut que no tots els ciutadans estem preparats per votar. LLEGIR MÉS
Gestionar una crisi de comunicació com la que a hores d’ara travessa la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid pel cas Cifuentes no és una tasca gens fàcil. Les crisis de comunicació requereixen, sempre, de moltes habilitats per part dels equips directiu i de comunicació i les presses no són bones conselleres. Sovint, a les crisis, per -amb bona voluntat- intentar salvaguardar el nom i la reputació del qui les pateix, es prenen decisions del tot equivocades, que empitjoren la situació, perquè, lluny d’aclarir els fets, afegeixen més confusió.
LLEGIR MÉS
Aprofitant que avui és “dia de reflexió”, em pregunto si té sentit veure i llegir tantes tonteries a les pàgines web dels diaris d’informació general. Si no fos perquè gairebé tots ho fan així, quan ens topem amb notícies del tipus: “Se dispara el número de matrimonios que no practican sexo en Japón” o “Brutal ataque de un hombre desnudo a una mujer en plena calle”, un pot pensar-se que navega a la web d’una revista de successos o a un canal de Youtube de “lo nunca visto”, i no a un diari de premsa general. LLEGIR MÉS
El panorama polític català i espanyol viu, aquests dies, un sacseig sense precedents; cada minut, passen coses noves i l’actualitat informativa treu fum per tot arreu. No diré políticament el que penso, perquè no crec que pugui aportar res de nou al debat i, en tot cas, la meva opinió compta ben poc en tot aquest procés, però sí m’agradaria fer dues reflexions que m’acompanyen als meus debats interns i que, en algun moment, m’han permès veure amb una mica més d’optimisme la preocupant situació:LLEGIR MÉS
L’any 2012, quan vaig decidir emprendre pel meu compte, vaig dedicar moltes hores a pensar com volia oferir els meus serveis de comunicació corporativa i de relació amb mitjans i com volia presentar-los als potencials clients. Pensava en missatges clau que poguessin transmetre exactament allò que volia oferir i allò que per a mi són el Periodisme i la Comunicació.LLEGIR MÉS
A la vida, sempre hi ha qui fa fotografies i qui no en fa. Hi ha persones que tenen imatges de tot; imatges de dinars i sopars amb amics, de sortides familiars, excursions i viatges; grans esdeveniments com casaments, festes i festes d’aniversari; primeres coses dels fills: primeres banyeres, primeres passes, primers dies a la guarderia, primers festivals, primers… Amb els mòbils, la dèria per fer fotografies s’ha multiplicat per inifinit, i la quantitat d’imatges que algunes persones tenen als seus telèfons i ordinadors és realment sorprenent.LLEGIR MÉS
Malgrat que en general la publicitat no estigui ben vista, és un gènere que m’apassiona; no conec professionalment el sector, però he de dir que m’encanta mirar anuncis, m’ha agradat sempre. Els anuncis (els bons anuncis!) són petites produccions plenes de creativitat i enginy que busquen l’impacte en l’espectador; la música, la imatge, la fotografia, la interpretació, el missatge… tot en molt poc temps. LLEGIR MÉS
Demà és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i jo sóc dona i sóc treballadora, així que què millor que escriure un breu post en honor al meu col·lectiu.
Diumenge passat, vaig veure el programa “El objetivo” de La Sexta, que presenta la popular Ana Pastor. No sóc gaire fan d’aquesta periodista, per com agobia els entrevistats (a tots!), però reconec que té una forta capacitat crítica i fa preguntes que pocs s’atrevirien a fer. El programa es titulava “¿Tienen las mujeres y hombres las mismas posibilidades?” i hi participaven representants polítiques dones de tots els partits, en una taula en format debat.
No vaig poder veure el programa sencer, però sí algunes de les reflexions, i no he deixat de donar-hi voltes.LLEGIR MÉS
Aquest any compleixo(im) 5 anys des que vaig(m) començar aquesta aventura professional, 5 anys des que vaig(m) decidir donar el pas i dedicar totes les hores de feina a un projecte propi, al servei de les empreses, el Periodisme i els mitjans de comunicació. Han estat 5 anys de molt esforç, de petites victòries i petites derrotes, però només puc dir GRÀCIES, gràcies a tots els companys que m’han ajudat i a tots els clients que han confiat en mi (nosaltres). I per celebrar-ho, canvi(em) una mica la imatge i estreno(em) nou logo. Esperit creador i alegre a dalt; serietat i treball amb rigor, a baix. Espero(em) que us agradi!
Avui, escric al bloc després de molts dies, però no per parlar de periodisme, ni de comunicació, ni de res que hi tingui a veure. Aquest matí hem sabut que el jutge i exministre socialista d’Interior i Defensa José Antonio Alonso ha mort, a l’edat dels 56 anys, a causa d’un càncer. 56 anys. Els mitjans han donat la notícia, i hem vist com polítics importantíssims dels país donaven el condol a la família profundament afectats i li dedicaven unes paraules a Alonso, que als 28 anys també va ser un dels jutges més joves de la seva època.LLEGIR MÉS